1ª PART
“Em desperto amb el cant dels ocells. Ho trobo estrany, fins i tot inèdit aquí a la ciutat. Em pregunto si sempre hi són o han vingut avui que el dia s’endevina pausat. La remor d’una furgoneta n’apaivaga el cant per un moment. Repiquen una melodia alegre que escolto entre encisada i curiosa. Em transmeten la seva energia i m’encomanen les ganes de volar. Qui pogués ser ocell per un dia!”
Així comença el llibre de l’Alba Llobet Estévez “Un confinament a Igualada” que no us podeu perdre. L’Alba, amb els seus textos retrata a la perfecció les seves vivències i sentiments durant el confinament viscut a Igualada, el primer gran focus de Coronavirus a Catalunya.
Jo, que també sóc igualadí, vaig intentar fer una mica com l’Alba amb les meves fotos i les músiques que més m’agraden. Com que no sé escriure, les cançons i les seves lletres, mariden amb les imatges per explicar també les meves vivències i sentiments.
Som-hi, doncs! Us convido a recordar-ho…
Per facilitar-vos la feina, he creat una llista a Spotify amb totes les peces musicals, per anar-hi podeu clicar aquest enllaç:
23/02/20
Els que em coneixeu ja ho sabeu, però pels que no, em presento.
Sóc un apassionat de les fotos, com qui va a buscar bolets a la tardor, m’encanta agafar la màquina i sortir a buscar fotos. Bé, potser podríem dir que la màquina a vegades em fa sortir de casa…
Des de fa uns anys intento deixar testimoni amb imatges del dia a dia de la colla castellera dels Moixiganguers d’Igualada, participant a més de la colla com un moixiganguer més.
Aquest 2020 ha començat més bé que mai. Els primers assajos no fan més que confirmar que el 3d9f potser torna a estar a prop i que aquesta temporada 2020, any de 25è aniversari i on per primera vegada actuarem a la diada de diumenge del concurs de Tarragona, pinta que pot ser una temporada molt gran.
El diumenge 23 de febrer fem la primera actuació al poble de Montmaneu on busco bona ubicació per les primeres aletes.
01/03/20
No he fet mai cap curs de fotografia i això sí, m’encanta seguir gent bona i mirar i remirar molta foto, crec que és la manera d’aprendre i millorar dia a dia. Gràcies a l’activitat castellera tinc el privilegi de conèixer a la Mireia Comas, gran fotògrafa terrassenca. La Mireia té exposició al FineArt 2020 d’Igualada i el diumenge 1 de març assistim a la seva inauguració.
La Mireia ja fa dies que m’apreta perquè faci fotos amb el sistema RAW i clar, si ho diu la Mireia, ho haurem de fer. Ara bé, avui, si alguna foto em surt mitjanament bé, és gràcies al mòbil…
11/03/20
Des de principi d’any que, com a constant música de fons, sentim parlar d’un estrany virus xinès. A Europa aquest virus ha entrat per Itàlia on, per la feina tinc contacte amb el nord del país, precisament el punt on aquest virus és actiu. Els italians ja fa dies que ens alerten, però suposo que fins que no et toca de prop no n’ets conscient del tot…
Aquest vespre, abans d’anar a fer l’habitual copa pre-sopar a un dels millors locals del món, l’Ou com balla, veig per la tele una roda de premsa del govern de Catalunya amb l’alcalde d’Igualada present. El virus, l’ara ja temut Coronavirus, ha entrat fort a la ciutat.
Necessito sortir. Sabent de l’experiència italiana camino, com cada dia, pel meu estimat Passatge Capità Galí i faig fotos ni que sigui amb el mòbil. Ho necessito, tinc molt clar que dic adéu als meus carrers estimats per un temps…
12/03/20
A mitja tarda comencen a circular fotos i vídeos de cotxes i furgos de mossos per Igualada pels grups de whats up. Ens tancaran!, comenta la gent. I sí, al vespre es confirmen els pitjors presagis i Igualada i tota la Conca d’Òdena quedem confinats i apartats de la resta de Catalunya, UN COP MOLT FORT.
19/03/20
Fa una setmana ja.
Igualada i la Conca no som més que un spoiler del que en breus dies ha acabat passant a tot el país. De seguida, i potser seguint l’exemple del que es viu a Itàlia, tots volem pensar que com diuen Obeses:
“Ens en sortirem
Malgrat que sembli que, de fet, ningú ens entén.
Mentre quedi algú dempeus que hi confiï cegament
M’has de creure si et dic que ens en sortirem…”
A finestres i balcons apareixen arcs de sant Martí com si fossin bolets. Mireu el de la meva veïna, “la vesina” com m’agrada dir-li.
22/03/20
Passats uns dies, i potser gràcies a aquesta foto, penso que a casa potser cal anar ocupant l’estona i què m’agrada fer a mi? Fotos!!! I on puc fer-les? Està clar que només a casa…
Fotos a casa? Que estic boig???!!!!!!!
Bé, qüestió de buscar on sembla que no hi ha res, qüestió d’inventiva. Si sempre he pensat que es poden trobar fotos a qualsevol lloc, perquè no a casa…
Recordo el consell de la Mireia Comas i sí, començarem a utilitzar el RAW.
Som-hi!!!
La primera. M’ho passo bé tot jugant amb la màquina i les baranes del balcó.
Primers dies de confinament, som gent social i ja ens trobem a faltar, com diu l’Andrés Calamaro…
“…Cuando no estás me paso el día contando minutos
Cuando no estás o me pierdo en un laberinto oscuro
Cuando no estás la soledad me aconseja mal
Cuando no estás la casa vacía pregunta cuando volverás
Y escribo versos un poco crueles conmigo
Cuando no estás estoy esperando que vuelvas…”
23/03/20
La pluja que tantes vegades toca la pera, ara que ja portem quasi 15 dies tancats a casa, per mi és aigua beneïda. Gràcies, pluja per entretenir-me aquesta tarda trista…
Mentre trio i retoco els clics, les notes del mític Jealous Guy del John Lenon m’acompanyen com moltes vegades han fet en dies així.
Al balcó de casa busco els meus reflexos allà on són i quasi que fins i tot allà on no hi són…
“…El sol se’n va, la lluna em ve a buscar i sortim junts de casa.
En el mirall, reflexe sense imatge, la nit caient m’abraça….”
Hores bruixes dels Sopa de Cabra cantada pel Roger Mas, busqueu-la a Youtube, a l’Spotify no l’he trobada… M’encanta!
I per què no aprofitar un dels millors moments del dia?
Anar a llençar les escombraries quan vius a la Rambla d’Igualada, converteix el moment en un autèntic privilegi. A més, avui hi ha un cel espectacular al meu raconet preferit. No porto màquina, però el mòbil també serveix i moltes vegades amb un resultat millor…
Tornant a casa, escolto Mirall capgirat dels Umpah-pah, però amb la versió de l’Adrià Puntí.
24/03/20
Tantes hores a casa sense Netflix ni coses d’aquestes! Sóc molt d’esports i amb el coi de virus tot es frena…
Sort en tinc de la ràdio que es reinventa i es fa des de casa amb els presentadors confinats. La ràdio era, és i serà companyia i ara ho és més que mai. Islàndia i els bojos del Versió Rac1 fan que les tardes siguin molt menys terribles del que han de ser. Informen i de tant en tant t’arrenquen un somriure, no es pot demanar més.
Uns altres que sempre estan a l’altura són la gent de Ràdio Igualada, la situació a la ciutat és molt preocupant i quan necessito la quota d’informació ells la donen perfectament.
Sempre he estat d’anar a dormir tard abans que despertar-me aviat. Aquests dies penso que si vaig a dormir més tard, l’endemà m’aixecaré més tard i així el dia serà més curt. Estic fatal!!! Al 33 repeteixen els capítols de Porca Misèria (a Spotify tampoc trobo la cançó) i cada nit me’n vaig a dormir amb ells…
“Per tu, per mi
I per tot el què em viscut
Els anys, les pors
I el què hem abandonat
Plorem, riem
Sabem el què volem
Que sí, que no
I fem el què podem
Porca misèria, que la vida va com va
Porca misèria, el què tenim ho aprofitem
Tan si es bo, com si es dolent…”
25/03/20
Torno al balcó i espero que passi algun cotxe. Ostres, en passen molt pocs! Surt aquesta imatge que a mi em trasllada a la Música del gran Roger Mas amb la Cobla Sant Jordi, Amore che vieni, amore che vai.
26/03/20
A les xarxes jugadors de futbol i molta gent fan tocs al paper de wàter com si fos una pilota. Ho intento i el resultat no és el millor. Ja ho diu La Trinca a la seva famosa Oda al paper de wàter…
“…Pobre paper,
Com t’han deixat…
…Glòria al paper…”
“…Y algunas veces suelo recostar
Mi cabeza en el hombro de la luna
Y le hablo de esa amante inoportuna
Que se llama soledad…”
27/03/20
És quasi inevitable cantar la cançó del Sabina, a mi m’agrada molt la versió de la Rosario.
Em fixo amb aquesta xemeneia. Que fort, mai hauria pensat a fer-li foto!
28/03/20
Fins avui no havia mirat al cel??? Doncs sí, tela!!! Va noi, ja era hora… Som en temps de cels espectaculars i més si els marido amb les notes de l’Eric Clapton.
“Would you know my name?
If I saw you in heaven
Would it be the same?
If I saw you in heaven
I must be strong
And carry on
‘Cause I know I don’t belong
Here in heaven…”
29/03/20
Us presento el meu mirall. M’agrada que qui entri a casa tingui una bona benvinguda i posar la lletra del Jaume Sisa al mirall que et topes tot just entrar, potser és de les poques idees genials que he tingut mai. Quines ganes que molt aviat pugui venir la gent a casa i que els pugui cantar…
“…Oh, benvinguts, passeu passeu, de les tristors en farem fum
A casa meva és casa vostra si que hi ha cases d’algú…”
30/03/20
Avui he somiat amb la meva estimada Euskadi mentre cantava Lluís Llach, sempre està bé recuperar-lo.
La finestra a la Rambla era…
“…una finestra al mar
petita i blanca
que ens obligui a somiar…”
31/03/20
Plou i a fora no sé ni si bufa el vent. S’acaba març i potser la pluja et vol fer pensar avui més que mai amb la molta i molta gent que ho està passant malament. Les gotes volen caure de les baranes i veig les llàgrimes que ens volen caure dels ulls.
Em poso Lágrima de la Dulce Pontes, ara mateix no hi ha millor opció a escoltar.
01/04/20
Migdiada feta, avui toca Sanjosex…
“Davant d’un futur incert
Amb molt per descobrir
No vull decidir
I perdre aquest moment…”
02/04/20
Mentre em fixo en les ombres del jardí dels veïns i debato amb mi mateix si les deixo en color o en blanc i negre escolto música nova. Sí, encara hi ha “sonats” que s’atreveixen a obsequiar-nos amb nou material. Bé, potser no és ben bé nou material, però per mi és nou totalment. Espectacular la versió del Close to me dels The Cure que han perpetrat els de El Petit de Ca l’Eril.
“He esperat tant de temps, que ja no sé si estic despert
O estic malalt
Però hagués imaginat
Que aquesta son tingués final
Però ara et sento tan aprop meu
Però si tingués la teva fe
Et salvaria d’aquest món
Si pogués estar segur
Que tot això és un malson…”
“In my place, in my place
Were lines that I couldn’t change
I was lost, oh yeah…”
03/04/20
Aixeco la persiana i sona Coldplay. Al llitet del meu “place” s’hi està prou bé. Ja començarem el dia, total un dia més de confinament, quants en portem ja?…
Però no, avui no és un dia qualsevol. Després d’una llarga absència, m’assabento que a les sis de la tarda el Toni Clapés torna a la ràdio!!! Són tants anys fent més agradables i enriquint les meves tardes que el Clapés i cia s’han convertit com en una altra família i, el retorn del Toni em fa molt i molt feliç. Una bona notícia en aquests moments, és d’agrair!!! A més, el Toni anuncia que torna en plenes facultats i dilluns ja es fa càrrec del programa. De fet, es troba tan bé que fins i tot quasi que demana perdó per dir que es troba bé en un moment com el que estem passant.
Per cert, des d’aquesta humil web i per si mai passeu per aquí, moltes felicitats Marc Serra i equip del Versió Rac1, ho heu fet espectacular i no havia de ser gens fàcil…
04/04/20
Avui és dissabte i, no ho digueu a ningú, però a mitja tarda baixaré a llençar les deixalles, agafaré la Canon i faré la Rambla Sant Isidre. Buff! Quina excursió, ehhh!!! Ei, que és una excursió breu però molt ben parida! Les fulles dels plataners comencen a sortir i tenen un verd nou que es fa més bonic amb el sol que té ganes de començar-se a amagar. Allà al final, la meva casa preferida i que no he fotografiat mai… hahahahahaaaaaa!, es converteix per a mi en tan anònima que quasi sembla La Caseta d’enlloc, com la que canta el Roger Mas…
Només cal observar una mica per adonar-se que aquest abril qui té un balcó visitat pel sol és un autèntic privilegiat. Ara em ve al cap una cançó una mica gamberreta i la vaig cantant en veu baixa, “tomando el sol, tomando el sol, que más podré hacer yo en…”. Veintegenarios de l’Albert Pla.
Vaaaa!!! 5 minuts, que no fan mal a ningú!!! A més, la Canon vol aire, que a casa s’avorreix…
No sé si havia vist mai la Rambla així, no hi ha ningú! Mirant cap a l’altra banda i enfocant més avall que amunt, la llum canvia totalment, sembla mentida. La foscor guanya, però un raig de sol vol entrar. Només puc tornar a casa cantant l’admirat Bruce i ara en veu més alta, i és que la meva excursió de deu minuts o un quart a la Rambla m’ha deixat ben nou i sí, estem Waitin’ on a sunny day…
“It’s rainin’ but there ain’t a cloud in the sky
Musta been a tear from your eye
Everything’ll be okay
Funny thought I felt a sweet summer breeze
Musta been you sighin’ so deep
Don’t worry we’re gonna find a way
I’m waitin’, waitin’ on a sunny day
Gonna chase the clouds away
I’m waitin’ on a sunny day…”
05/04/20
És Diumenge i els diumenges toca vermut. Com deuen fer moltes altres, els de la Colla del Ghetto ens trobem virtualment cada diumenge i així xerrem una mica tot veient la paella que cuina el Ricard, que com sempre és el més matiner, les vistes del balcó de la Txell i el Roger, el vermut que tasta l’Arantxa on no hi ha mai olives o els platets que s’està fotent el Vere i la Judit, bé, més el Vere que la Judit, clar…
Jo que tinc ganes d’escapar per un dia, me’n vaig a Euskadi que ja temps que no hi vaig. Mentre escolto Hiri de l’amic Kepa Junkera em preparo el meus txakolí i Idiazábal.
Quin luxe passejar una estona pel Flysch de Zumaia amb la companyia de tots els meus amics! Però bé, està clar que no podem sortir d’Igualada i el blanc de l’Anoia i el formatget de Veciana d’avui no estan pas malament. Ostres, quasi que ha hagut de venir una pandèmia per fer descobrir a molta gent que a casa tenim productes brutals.
No us passa a vosaltres que aquests dies parleu més amb els veïns que mai? Una xerrada, una anècdota, unes risses, qualsevol ajuda és bona. Si pot ser amb la versió del Joe Cocker, With a Little help from my Friends tot és més senzill…
“What would you think if I sang out of tune?
Would you stand up and walk out on me?
Lend me your ears and I’ll sing you a song
And I’ll try not to sing out of key
Oh, I get by with a little help from my friends
Mm, I get high with a little help from my friends
Mm, gonna try with a little help from my Friends…”
06/04/20
A les xarxes s’estan veient moltes fotos d’animals que entren a les ciutats amb la reducció d’activitat humana. No us en podeu fiar de totes, poden ser fake… Jo pillo aquesta bèstiota creuant el pas de vianants de la Rambla, espectacular oi?… Quin dia d’aniversari més estrany avui! Ja veus, sumant anys, però com diu el Quimi Portet Progresso adequadament, com a mínim amb el Photoshop… hahahahahaaaaaaa
07/04/20
Ostres! La Canon sense bateria! Sort que la Panasonic encara en té una mica i aquesta tarda puc fer alguna cosa. Aquest balcó antic potser millor deixar-lo en color sèpia. Avui marido la foto amb una cançó que vaig conèixer a un concert a l’enyorat Hot Blues amb els Teatro Amaro, uns virtuosos de la música. Quins kracks! Acostumaven a fer una versió del By this river del Brian Eno per dir-nos fins a l’any vinent.
08/04/20
Segueixo amb la Panasonic i avui foto del lavabo. Estem fatal. Si mireu bé, veureu un Man in the mirror. No era pas dolent el Michael Jackson…
“…I’m starting with the man in the mirror
I’m asking him to change his ways
And no message could have been any clearer
If you want to make the world a better place
Take a look at yourself, and then make a change…”
09/04/20
Aquest coi de virus s’està emportant massa gent bona i massa bona gent. Ara fa pocs dies, ens hem quedat sense el latido de gran Luis Eduardo Aute. Sort que sempre entra algun bri de llum. Si fa falta, el mòbil està a mà per intentar-lo captar…
“…Ay, amor mío,
qué terriblemente absurdo
es estar vivo
sin el alma de tu cuerpo,
sin tu latido…”
10/04/20
Si el dia d’aniversari era estrany, que me’n dieu d’aquesta setmana santa? Però si sense quasi ni voler-ho ni saber-ho avui és divendres sant!!! Al capvespre i ja amb el sol amagat, veig 3 creus a 3 antenes properes. Potser com deia el Sabina a La canción más hermosa del mundo, “…con Simón de Cirene hice un tour por el monte Calvario…” però em decanto pel Jesus dels Nirvana.
“Jesus, don’t want me for a sunbeam
Sunbeams are never made like me
Don’t expect me to cry…”
11/04/20
Em desperto, obro la persiana i veig una llum celestial, deu ser qüestió d’estar en plena Setmana Santa, que il·lumina un gat de la casa de davant. Agafo de pressa la Canon i clic…
Posem-hi una mica de El Petit de ca l’Eril, Els gats 2.
“…Que no val la pena viure a Barcelona
Per tenir-hi un gat…”
Per això el Joan del Petit si vol un gat prefereix viure a una ciutat com cal i no a Barcelona…
“Todo este sábado me lo voy a pasar
Privando en mi casa hasta reventar.
Ya estoy harto no quiero salir más
Siempre lo mismo…”
Una altra vegada dissabte i dissabte a casa! Quina merda tot plegat! Però bé, cantem Kortatu!
12/04/20
Tancats a casa, tots cuinem molt. Jo m’ho curro sobretot els diumenges. Amb l’activitat del normal dia a dia no puc cuinar gaire i ara que sí que puc, cuinar és de les coses que més em distreu. No hi falten els productes del temps, que bones les faves i els pèsols, xai i algun peixet bo i, sobretot la meva especialitat, la truita de patates. Que bona pot ser una cosa tan i tan senzilla i econòmica! La meva truita crec que és de prou qualitat, no ho dic només jo, ho diuen tots els que l’han tastada i, ara ha millorat gràcies als consells dels vídeos del cuiner Nandu Jubany o el Daviz Muñoz que també ens distreuen i que s’estan convertint en uns autèntics influèncers.
Tampoc poden faltar a la cuina dels diumenges una bona ampolleta d’escumós i l’Obertura de Nabucco de Verdi, escolteu-la, quina energia! La vaig descobrir gràcies al Ramon Gener i ara és ja banda sonora per mi per activar-me i començar a tallar la ceba.
13/04/20
Avui m’he proposat captar les llàgrimes de la pluja. Després d’una estona surt aquesta imatge. Hi veig l’Alèxia de la Dharma.
“Ella té un cel als ulls, una lluna i set sols
Ella té un cel als ulls, on li cau la pluja trista de tardor…”
14/11/20
Quins cels aquests dies! Per si encara no us n’heu adonat, m’agrada molt el Roger Mas…
Els fotògrafs que en saben, diuen moltes vegades que la millor llum és la de capvespre i, avui la Rambla ho reafirmava. Era la Calle Melancolía del Sabina?…
“…Ya el campo estará verde, debe ser primavera
Cruza por mi mirada un tren interminable
El barrio donde habito no es ninguna pradera
Desolado paisaje de antenas y de cables
Vivo en el número siete, calle Melancolía
Quiero mudarme hace años al barrio de la alegría
Pero siempre que lo intento ha salido ya el tranvía
En la escalera me siento a silbar mi melodía…”
Miro i miro l’efecte visual de la bici al balcó de les veïnes. Per què no a través de la reixeta de l’aire?… Clic! Ja era hora!!!
Me estoy volviendo loco dels Azul y Negro, autèntic hit pels que tenim una edat, és escoltar-la i pensar en bicicletes…
15/04/20
Podia faltar aquesta del gran Quimi Portet? NOOOOO!!!
Quines ganes de…
“…Anem a voltar per la Rambla,
Et compraré un ramet de flors.
Anem a voltar per la Rambla,
Beurem xaropets de colors.
Anem a voltar per la Rambla
Vestits amb gorros de paper,
Ens pintem de rosa la cara
I parlarem en estranger…”
16/04/20
Quins temps que ens han tocat viure… Vaya con Dios!!! Doncs va, recuperem-los. Nah neh nah…
16/04/20
Adaptació. Crec quesí, que és això, que ens sabem adaptar. Tot pot ser una merda, però carai, hi ha gent al món que ho passa molt pitjor i no es queixen, a seguir ni que sigui per respecte a ells! Rutines que vas agafant ajuden. Tinc bici estàtica a casa, quanta gent em pagaria €€€ ara per ella! També m’ajuden la proposta interna de treure una foto per dia, gràcies, estimats veïns per estendre la roba amb aquesta perfecció mil·limètrica…, i programes de fotos a la carta com el Fotografies del 33 i el Detrás del instante de la 2, una petita joia t’agradi o no la fotografia. Ja ho veieu, per què un dia de confinament no pot ser, com diuen Los Planetas, Un buen día?…
“Me he despertado casi a las diez
Y me he quedado en la cama
Más de tres cuartos de hora
Y ha merecido la pena
Ha entrado el sol por la ventana
Y han brillado en el aire
Algunas notas de polvo
He salido a la ventana
Y hacía una estupenda mañana…”
Que fort!, els llums de casa també poden tenir perspectiva…
Mentre a la ràdio sona Wicked game del Chris Isaak. “…this world is only gonna break your heart…”.
Boníssima, quina descoberta!
“…The more you see, the less you know
The less you find out as you go
I knew much more then
Than I do now
Neon-heart, day-glow eyes
A city lit by fireflies
They’re advertising in the skies
For people like us…”
Més capvespre. Igualada pot convertir-se, com diuen els U2, en la City of blinding lights…
Allò de la foto per dia avui ho estic petant. Ja n’han sortit 3 i s’amaga el sol allà darrere de tot. Clic! 4!!!
Ja puc anar pensant a anar a dormir, ho mereixo o potser ho necessito. Abans doncs, una mica de Eels
“I need some sleep
You can’t go home like this
I try counting sheep
But there’s one I always miss you…”
17/04/20
No sé si a escala nacional, internacional o, com diuen els Dire Straits, en l’àmbit local. Va! Comencem modestos… Està clar que sóc un Local Hero… hahahahahahaaaaaa!!!
18/04/20
Plou? Ostres, sí! I que vistoses les primeres gotes a l’arrebossat de la paret. Ràpid, no tinc temps d’anar a buscar la Canon. Mòbil i clic! Hauré de treure aquestes herbotes algun dia!!!
Penso que tot això passarà i, que d’aquí a un temps, quan les torni a mirar, aquest seguit d’imatges aniran bé per no oblidar els matins, els migdies i les nits que estem passant. Potser les miraré escoltant Zas…
“…Si jamais j’oublie, les nuits que j’ai passées
Les guitares et les cris
Rappelle-moi qui je suis, pourquoi je suis en vie
Si jamais j’oublie les jambes à mon cou,
Si un jour je fuis,
Rappelle-moi qui je suis, ce que je m’étais promis…”
19/04/20
Plou. Penso que plou molt aquest confinament. I la pluja em segueix fent pensar amb la gent, la gent d’aquesta ciutat que ho està passant tan malament amb aquest p… virus que ens està martiritzant. La música ajuda i la veu de la Rosalia encara més. Catalina.
“Quítate de mi presencia que me estás martirizando
Quítate de mi presencia que me estás martirizando
Que a la memoria me traes cosas que estaba olvidando
Que a la memoria me traes cosas que estaba olvidando…”
20/04/20
Està clar que sabíem que a Itàlia hi havia allò del Coronavirus. Qui ens ho havia de dir aquell diumenge a la Bastida, gràcies per fer tot el que feu!, tots juntets gaudint del concertàs del Joan Miquel Oliver. El dijous següent tots tancats a casa!!!!!!!!!! Encara ara no m’ho crec… El virus ja voltava per Igualada i nosaltres sense saber-ho. Tots abraçats cantant la melodia, la la ra la, la la la la la la la ra la… Quan podrem tornar-hi?
En aquell moment la gent al balcó dèiem allò del “ens en sortirem”. Malauradament, amb el pas de tot plegat ja podem dir amb desencís que no ha estat precisament un Final feliç.
“…I quina pena es desencís, que rotunda i que valent
No va ser, precisament, no va ser un final feliç…”
20/04/20
Els meus admirats Roger Mas i la Cobla Sant Jordi no ens podien fallar. A can Youtube han tret una versió d’una cançó anomenada Canta Maria, és xulíssima!!! Amb l’excusa he anat a cercar l’original que és de la Fernanda Takai.
Gràcies, Roger i cia.! que la vida és bella!!!
“Canta, Maria
A melodia singela
Canta que a vida é um dia
Que a vida é bela, minha Maria…”
21/04/20
Ja torna a ploure? Les baranes del balcó i les seves ombres fan, com deien els U_Mä, un bon Efecte domino.
Al balcó i amb pluja és més fàcil trobar fotos i, per aconseguir una mica de moviment no hi ha res com perseguir els pocs cotxes que passen per la Rambla. Saps què? Me’n vaig a escoltar Chasing cars, en tenen cap altre els Snow Patrol?…
22/04/20
Torno a Dire Straits, un clàssic i és que ja començo a ser tot un clàssic. Que mal… Miro pels forats de la persiana. Si em veu algú potser pensarà que estic fent unes Private investigations…
23/04/20
Em desperto sense ganes, quin Sant Jordi, déu meu! Ni plaça ni llibres ni roses ni… Però va, iniciem el dia!!! Aixeco la persiana i tot canvia. La “vesina” ha decorat la finestra i dels mitjons n’ha fet roses. Visca Sant Jordi i visca la “Vesina”!!! Busco la Canon i clic!
Ja puc portar alguna rosa, ni que sigui virtual i dir, com diu el Tomeu, És per tu…
“És per tu
que un ratjet de sol et torna es dia quan despunta l’alba
és per tu
el roser que se desperta fresc amb gotes de roada
és per tu
que els ocells volen contents i piulen mentre s’aigua
brollant música als torrents
sembla que canta qualcú
sembla que canta per tu
és per tu…”
24/04/20
Sanjosex ha tret cançons noves i avui em donen energia positiva. La revolució no va per aquest moment i no hauria d’identificar-se amb un paiu sense parella ni canalla. Però mira, amb temps de confinament, potser també estic fent la revolució des del sofà de casa quan veig una ombra de tarda d’unes torretes…
“…Jo faig la revolució
Des d’un poblet de la plana
Cuidant de l’educació
Del vailet de la mare
Jo faig la revolució
Per internet des de casa
Cuidant-nos entre veïns
Vinguts de fora o de dins…”
25/04/20
Avui els Moixiganguers d’Igualada fem 25 anys!!! Aviat està dit… Avui era dia gran entre els grans amb el costellam dels Traginers de bon matí, la súperdiada castellera a la Plaça Pius XII i el dinar i festassa posteriors. Però no! el coi de virus no ens ha deixat… Tota la setmana d’activitats previstes ha hagut de ser virtual, per cert, com ens reinventem! La darrera activitat ha estat un megavermut dels que es porten ara a això del Zoom, mentre a la tele local Canal Taronja passaven el concurs de Tarragona 2019 amb aquell ja històric 3d9f. Jo he fet el que faig sempre, només faltaría, així que aquí teniu la foto de l’aleta…
27/04/20
Em fixo amb aquell edifici que no em fixo mai… Em sembla que torno a tenir el dia tontu, i qui no… Però va, com diu el Bruce, Come on, rise up Pau!!! Come on, rise up Igualadaaaa!!!
My city of ruins…
“…The boarded up windows
The empty streets
While my brother’s down on his knees
My city of ruins
My city of ruins
Come on, rise up…”
28/04/20
Avui estic en plan parides que de tant en tant també està bé… Si voleu endevinar perquè marido Say what you want dels Texas amb aquesta foto, molt senzill… Mireu-la bé i penseu que veig el nom del grup escrit castellà i no en anglès… Ja ho sé, dolentíssima… Estic fatal, hahahahahaaaaaaaa!!!
29/04/20
Miro els balcons de costat de casa. Quines baranes tan boniques i no me n’havia adonat fins avui. Si Romeo and Juliet les veiessin… Una altra vegada Dire Straits!
La intensa llum de migdia dóna negres ombres i la millor ombra és Negra sombra quan la canta la intesa Luz…
“…Si cantan, es ti que cantas
Si choran, es ti que choras
I es o marmurio do río
I es a noite i es aurora
En todo estás e ti es todo
Para min i en min mesma moras
Nin me deixarás ti nunca
Sombra que sempre me asombras…”
No sé si us n’heu assabentat ja, però no ho puc evitar, darrerament estic molt de Dire Straits. Feia molt que no els escoltava!
“…Here comes Johnny singing oldies, goldies
“Be-Bop-A-Lula, ” “Baby What I Say”
Here comes Johnny singing, “I Gotta Woman”
Down in the tunnels, trying to make it pay…”
Walk of live…
30/04/20
Un avió! Quan en veig algun és quan me n’adono dels pocs que circulen. Aquest sembla que vulgui empipar aquestes discretes antenes que potser canten la del Glen Hansard i la Marketa Irglova, If you want me, no m’ho negareu pas, aquesta cançó és preciosa…
“Are you really here or am I dreaming
I can’t tell dreams from truth
For it’s been so long since I have seen you
I can hardly remember your face anymore
When I get really lonely
And the distance causes our silence
I think of you smiling
With pride in your eyes a lover that sighs…”
30/04/20
Comença a capvesprejar. S’acaba abril i encara no he pensat a maridar fotos amb dues de les cançons que molta gent ha cantat durant el mes, així que jo no seré menys. He de trobar dues fotos ja! Anem a fer-ho tiki-taka i, en el meu cas és qüestió d’anar a buscar reflexes…
Som-hi! La primera del Sabina tot esperant que l’any vinent abril sigui millor…
“…Quién me ha robado el mes de abril
Cómo pudo sucederme a mí
Quién me ha robado el mes de abril
Lo guardaba en el cajón
Donde guardo el corazón…”
I la segona que no podia faltar, dels Manel, i més pensant en aquestes darreres nits que m’agradi o no he passat a casa…
”…Però l’estona ha anat passant
i no troben les paraules.
Ell demà serà capaç,
ella demà estarà més guapa.
És nit freda per ser abril
no s’està enlloc com a casa…”
01/05/20
No us ha passat mai en una mala temporada allò de no tenir ganes de sortir de casa? El joc dels Sanjosex va una mica d’això. Ara que no podem sortir de casa per obligació potser maleeixo algun d’aquests moments i espero aixecar-me i deixar-me anar.
“…A casa hi perds el temps mirant per la finestra,
no et fa sentir pas bé, no, però no trobes la manera de sortir d’aquest temps.
Ja saps que hi ha un lloc ben lluny d’aquesta cova,
on tot és fresc i explota, on tot és bo i brota, però aquí tot és tan lent!
Per això et vinc a buscar i et faig sortir al carrer
i anem a comprar roba i xancletes pel bon temps, aquí tot és tan lent!
El joc ja no té més nivells, l’esquena ja no es fa al sofà.
Aixeca’t i deixa’t anar, aixeca’t per poder estimar…”
Encara que des de casa no es pugui apreciar del tot, com diuen els Delafé, “…La primavera ha llegado a la ciudad y no sabes lo bien que me sienta papa…” i el millor de tot és que aviat ho podrem anar a comprovar…
Ai la primavera… dia de bon solet, cel intens i, de cop i volta tot canvia i apareix El lado oscuro. Escoltarem Jarabe de Palo doncs…
“Puede que hayas
Nacido en la cara buena del mundo
Yo nací en la cara mala
Llevo la marca del lado oscuro…”
Us he dit ja que aquests dies plou molt, i que la pluja em posa trist, i que a les gotes hi veig llàgrimes, i que si plou surten més fotos, i que i que… Doncs sí, per molt que em repeteixi, els dies de puja em segueixen transmetent aquestes sensacions i és els dies on més ploro per totes les víctimes i familiars. Crying, Roy Orbison.
“…Then you said “So long”
Left me standing all alone
Alone and crying
Crying, crying, crying
It’s hard to understand
That the touch of your hand
Can start me crying…”
02/05/20
Avui és quan agraeixes més la gent que ha volgut fer millors aquests moments i en el meu cas sobretot els músics. He pogut seguir concerts per Instagram o Facebook de El Petit de ca l’Eril, Sanjosex, Mazoni, Joan Dausà i de la gran Sílvia Pérez Cruz. Moltes gràcies a tots, amor infinit. Hymne a l’amour de l’Edith Piaf versionada per la Pérez Cruz. BRUTAL!!!
“Le ciel bleu sur nous peut s’effondrer
Et la terre peut bien s’écrouler
Peu m’importe si tu m’aimes
Je me fous du monde entier
Tant qu’l’amour inond’ra mes matins
Tant que mon corps frémira sous tes mains
Peu m’importe les problèmes
Mon amour puisque tu m’aimes…”
Tants dies esperant sortir al carrer i avui que ja podíem sortir una hora al matí va i m’adormo!!! No pot ser!!! Sort que a la tarda també es pot sortir una hora i, com que no he fet al matí, sortiré a la tarda. No serà per tirar coets, però sortir ens anirà bé a tots plegats. Guspira, estel o carícia, Mishima.
“La meva ànima voldria enlairar-se,
Però el meu cos no la deixa sortir.
És com si jo volgués allunyar-me
De mi…”
Sortir i volar com els ocells! Ni que sigui una horeta… Ara que hi penso, encara no he pillat a aquell colom que viu a la casa del costat i que quan em sent surt volant. A vegades això de fer fotos et fa passar les hores mortes. Fallen el primer, el segon i el tercer intent. Que ràpides són aquestes bestioles!!! I clar, has de deixar que torni al niu… Vinga, a la quarta va la vençuda! Clic!!! Ja puc escoltar el Paloma del gran Calamaro…
“…Vivir así no es vivir
Esperando y esperando
Porque vivir es jugar
Y yo quiero seguir jugando…”
Però clar, si parlem de coloms, no ho puc pas deixar aquí. N’he de fer una altra. Esperarem la llum de tarda abans d’anar a fer la volta. A l’hora de la veritat no és que surti molt bé, però retocada una mica la salvo tot i que potser no té els mínims… Tant fa, ja hi és!!!…
Tanquem una època que desitjo no ens toqui tornar a passar i en què fer fotos i escoltar música, sí!, una cosa tan senzilla com fer fotos i maridar-les amb cançons que m’agraden, m’ha ajudat a tirar endavant. Vinga, que aquest vespre anirem a retrobar l’estimada plaça i els meus carrers del centre. Quines ganes, ja falta poc!!! Mentre tot arriba, el millor que puc fer és escoltar la gran Pérez Cruz i aquell seu Cucurrucucuuuuuuuuuu…
“Dicen que por las noches
No más se la iba en puro llorar
Dicen que no dormía
No más se la iba en puro tomar
Juran que el mismo cielo
Se estremecía al oír su llanto…”
